El detector DELPHI era un dels quatre grans detectors de l'accelerador LEP. Es va construir i instal·lar el 1989, al mateix temps que el propi LEP. Al desembre de 2000 va aturar-se la presa de dades amb DELPHI per tal de deixar lloc al túnel del LEP per a la construcció de l'accelerador LHC.

El detector consistia en tres parts: una part central amb forma de cilindre, i dos tapes. La longitud i el diàmetre eren d'uns 10 metres i en total pesava 3500 tones.

Els components més importants de DELPHI eren uns 20 subdetectors dels diferents tipus descrits a les pàgines anteriors. Hi havia un gran iman superconductor, molt important per al detector, situat entre els calorímetres electromagnètic i hadrònic. El camp magnètic creat per aquest iman desviava les partícules carregades, de manera que podien mesurar-se les seves càrregues i quantitats de moviment.

A la secció "Tipus de col·lisió" hi ha una animació interactiva que mostra com són els xocs entre partícules a DELPHI.