Les cambres de fils es basen en la idea que les partícules poden ser registrades quan travessen un gas. Les partícules xocaran amb àtoms del gas, arrancant-ne electrons. Aquest fenòmen s'anomena ionització, ja que els àtoms esdevenen ions. Un potencial elèctric farà que els electrons es moguin cap a l'ànode, i els ions cap al càtode. Llavors els electrons seran enregistrats en forma de corrent elèctric.

Una cambra proporcional de mútliples fils (MWPC, de l'anglès multi wire proportional chamber), un tipus de detector de traces que s'utilitza en experiments moderns de partícules, conté varis fils units que actuen  com a ànode entre dos plans que fan de càtode. La distància entre fils ànode és d'uns 2 mm, i la distància entre plans càtode, d'uns 2 cm. La trajectòria de les partícules que travessen la cambra es pot calcular utilitzant les posicions dels fils ànode. Es col·loquen vàries cambres a una certa distància entre elles per registrar les traces de les partícules carregades.

La cambra de deriva és un altre avenç del MWPC. Es basa en el fet que els electrons triguen cert temps a traslladar-se fins a l'ànode. Mesurant aquest temps amb cura, es pot determinar la posició original de la partícula amb molta precisió. S'ha utilitzat aquesta tècnica, per exemple, a la Cambra de Projecció de Temps (TPC, de l'anglès Time Projection Chamber, del detector DELPHI.