L'objectiu del primer exercici és analitzar les imatges de les col·lisions que donen lloc a desintegracions Z per tal de mesurar les proporcions d'embrancament d'aquesta partícula. Les proporcions d'embrancament ens indiquen la freqüència en què la partícula Z es desintegra produint determinats tipus de partícules.

Una partícula Z es pot desintegrar en dos electrons, dos muons, dos partícules tau, dos neutrins, o bé en dos quarks. Les freqüències dels dos tipus de desintegració es poden calcular de forma teòrica a partir del Model Estàndard. Amb l'ajuda de WIRED, podem mesurar la freqüència en què es dóna cada desintegració i comparar-ne el resultat amb les prediccions teòriques.

Per poder mesurar les proporcions d'embrancament de la partícula Z hem de tenir en compte un nombre gran de col·lisions. A la "Biblioteca de col·lisions" trobareu una pàgina amb deu enllaços, cadascun dels quals conté 100 col·lisions amb desintegracions Z.

Els resultats d'aquests exercici es poden utilitzar posteriorment en el segon exercici per mesurar la constant d'acoblament fort.

A la pàgina següent s'explica la manera d'identificar els diferents tipus de desintegracions Z. Convé llegir les llegendes de les imatges del marc del mig i les pàgines que tracten de la identificació de partícules del capítol "Anàlisi d'imatges".