En analitzar els esdeveniments seleccionats, convé prendre nota del nombre d'esdeveniments de cada tipus de desintegració que s'hi observen. Si feu aquest exercici sols, n'hi ha prou d'analitzar 2-300 imatges amb col·lisions per tal d'obtenir una bona estimació de les proporcions d'embrancament de la partícula Z. Si feu l'exercici amb la resta de la classe, els estudiants podríeu dividir-vos en grups. Que cada grup analitzi els deu enllaços amb 100 desintegracions cadascun i en acabar, reuniu els resultats per obtenir un resultat final bo, amb pocs errors estadístics. S'haurien de comptar els tipus de desintegracions següents:
Al moment d'analitzar els resultats, hi haurà problemes amb les desintegracions que donen lloc a dos neutrins. Com que aquests no es poden detectar, caldrà confiar en el Model Estàndard, que exposa que el 20% de les desintegracions Z corresponen a la producció de dos neutrins. Això significa que si heu analitzat 100 esdeveniments, aquest nombre només representa el 80% del nombre total de desintegracions Z.
A partir d'aquí és fàcil calcular les proporcions d'embrancament dels esdeveniments que heu analitzat. Si heu trobat, per exemple, 5 esdeveniments corresponents a electrons (cada 100 analitzats), això voldrà dir que la partícula Z es desintegra en dos electrons en un 5/(100/0,80) = 4% dels casos.
Un cop calculats les vostres proporcions d'embrancament, podeu comparar-los amb les prediccions teòriques del Model Estàndard; vegeu l'enllaç de sota.