Recordem que hi ha sis quarks diferents que s'agrupen en tres famílies. A més a més, a cada quark li correspon un antiquark (per exemple, l'antiquark up és l'anti-u). Els antiquarks tenen la mateixa massa i la mateixa vida mitja que el quark corresponent, però càrrega elèctrica de signe contrari.

Tots aquests quarks interaccionen entre ells mitjançant la interacció forta. Els quarks es combinen per formar partícules anomenades hadrons (del grec, hadros = fort). El nom sorgeix del fet que, quan els hadrons interaccionen entre ells, s'utilitza la interacció forta.

Els hadrons es divideixen en dos grups de partícules. Les partícules formades per tres quarks (o per tres antiquarks) s'anomenen barions (del grec baros = pesat), i les formades per dos quarks (un quark i un antiquark), mesons (del grec, mesos = mig).

Els hadrons formats per un sol quark no existeixen, i de moment, tampoc hi ha proves que demostrin l'existència d'hadrons formats per més de tres quarks. Els nuclis atòmics de l'univers estan constituïts únicament per quarks de la mateixa família. Els quatre quarks restants (i els seus antiquarks) s'utilitzen com a peces per formar partícules de vida curta que no trobem en el nostre ambient natural. Aquestes partícules varen existir en gran nombre durant el naixement de l'Univers i es tornen a crear en experiments de física mitjançant col·lisions de partícules molt energètiques.