Algunes partícules creades durant una col·lisió de partícules es desintegraran immediatament, generant altres partícules. En aquests casos, hom ha d'observar les partícules resultants i utilitzar-les per deduir la naturalesa de les partícules inicials.

L'exemple més corrent el constitueixen els quarks, que segons el Model Estàndard no existeixen per sí mateixos. Un quark crearà un jet de varies partícules, normalment de l'ordre de 10 o més. En general, els quarks creats durant una col·lisió són fàcils d'identificar, ja que els jets són clarament visibles en el detector.

A vegades un quark emet un gluó (radiació de gluons). Un gluó d'aquest tipus crearà igualment un jet de partícules, de la mateixa manera que els quarks.

Les partícules tau també es desintegraran abans de ser visualitzades en el detector. Una partícula tau es desintegra en 1 o 3 partícules carregades més un cert nombre de partícules neutres. Si es creen varies partícules neutres, la desintegració tindrà com a resultat la formació d'un mini-jet semlant als jets de quarks, tot i que el mini-jet estarà format per menys partícules (menys de 10). Sovint, durant les desintegracions de partícules tau es creen alguns neutrins. Aquests faran que l'energia detectada sigui menor que l'energia de col·lisió.