Moltes vegades és complicat identificar els tipus de partícules que han format part d' una col·lisió. El problema més corrent és que algunes partícules desapareixen, introduint-se dins del tub del feix o escapant per un forat del detector. Si les partícules que desapareixen són portadores de molta energia, es generarà un fals senyal de neutrins.

Les partícules que desapareixen també poden fer que la imatge de la col·lisió sigui diferent a com ho hauria de ser. Per exemple, un jet de quarks que es mogui en la direcció del tub del feix pot semblar un mini-jet creat a partir d'una partícula tau si algunes de les partícules desapareixen dins del tub.

Les patícules tau són notablement difícils d'identificar perquè l'únic que podem veure són les partícules en què es desintegren. La signatura d'1 o 3 partícules de desintegració carregades podria destruir-se fàcilment si una de les partícules carregades no fos detectada (llegiu paràgrafs anteriors). Així mateix, és molt corrent que una partícula tau es desintegri en dos neutrins més un electró o un muó. En aquest cas, pot ser complicat saber si l'electró/muó s'ha originat a partir de la partícula tau o si es va crear inicialment durant la col·lisió.

Les col·lisions han estat analitzades mitjançant un programa informàtic que assigna colors diferents a les traces de les partícules segons el jet al que pertanyin. Per tant, es pot fer una estimació del nombre de jets contant el nombre de colors de les traces. Tot i així, a vegades el programa comet un error i uneix dos jets en un o divideix un jet en dos.

Per aquest motiu pot ser fàcil equivocar-se quan s'analitza una sola col·lisió. Malgrat tot, això no representa un problema molt gran, ja que hom sempre sol analitzar moltes col·lisions per tal de recollir estadística, de manera que els errors comesos en col·lisions puntuals desapareixen dins les propietats del gran nombre de xocs que s'analitzen. Per tot això, els exercicis de WIRED s'haurien de completar analitzant centenars de col·lisions.